Malgrat que l’important és participar -segons va dir el baró de Coubertain- a ningú li amarga un dolç. I això va ser el que ens va succeir a nosaltres quan vàrem assolir el bronze en el concurs de paelles d’enguany. Les habilitats culinàries de Xavi Sanz, José Antonio Cortes i de José Alberto Miralles, van fer que a més a més de viure una jornada festívola fórem guardonats amb el 3er. Premi.
Per a l’esdeveniment vam preparar unes samarretes vermelles (com la cançó de l’Ovidi) amb l’escut de la Filà serigrafiat, per això de guardar les normes. El més dolent és que a la cloenda (tal vegada en homenatge als dos maseros masoquistes que son de l’Atlèti) aquestes eren roges i blanques. Tot fou degut a que la nova Junta va decidir ampliar el menú i obsequiar-nos amb postres de merengue, però se’ls va anar la mà i en compraren massa i allò va acabar com “el rosari de l’aurora”, es dir tots enmerangats.
Una vegada més vàrem acudir fidels a la cita per a conviure i fer Festa amb els companys de les altres Filaes i fomentar la germanor entre tots els festers socarrats.
