Más sobre nosotros

Escut: Pentàgon invertit quarterat. En el primer quarter, un fragment de la tela de la manta morellana; en el segon, el turó del Castell; en el tercer, dues espigues de blat encreuades sobre camp verd; i en el quart, la senyera quadribarrada del Regne d’Aragó.

Estendard: Idèntic a l’Escut.

Vestimenta: Saragüell prisat i camisa de tela blanca amb faixa de cotó roja, jupetí amb la part davantera de seda ornada amb motius tradicionals valencians i la posterior de fil blanc amb unes baguetes de cinta verda. El cap va cobert amb un mocador de seda de fort colorit i per la montera de vellut negre que porta en un lateral dues espigues de blat amb un pomell de flors al costat de la imatge de la Mare de Déu del Miracle. Les calces son blanques de cotó i el calçat es la clàssica espardenya valenciana d’espart, la qual es nuada al tou de la cama amb unes cintes verdes. Complementa el vestit una manta morellana.

Armer: Els membres de l’esquadra desfilen a la Diana amb forca sobre el muscle esquerre i gaiato penjant de l’avantbraç del mateix costat i en l’Entrà amb diversos ferraments de cultiu como ara rastells, aixades i llegones. El formador sempre va armat amb una falç. Antigament es desfilava a la Diana amb arcabús i en l’Entrà amb pales d’aventar el blat. Ocasionalment, també s’ha usat en la Publicació un gaiato de grans dimensions i de més de dos metres de longitud.

Complements: El més característic son les mates d’alfàbega amb que tradicionalment ixen els festers a la processó de Sant Hipòlit. En algunes ocasions, també s’ha eixit a l’Entrà amb productes agrícoles creuats sobre l’esquena com ara rastres de alls i alficossos ben grans.

Peculiaritats: “L’Ambaixada del Contraban”, que totos els anys realitza aquesta Filà al costat dels Contrabandistes, el dia l’Entrà, al migjorn, es un dels actes més antics, carismàtics i identificadors de la nostra Festa. Igualment, cal resenyar que desde la dècada dels 70, la Filà col·labora tots els anys, el 19 d’abril, amb la Pia Unió en el Trasllat de la Mare de Déu del Miracle des del seu santuari a la parròquia de Santa Maria i també en la ceracavila prèvia a aquest acte.

Any de fundació: Anterior a 1853

Nom: La paraula Masero no apareix en cap diccionari, ni valencià ni català, no obstant això és d’ús freqüent en aquestes comarques per a definir a tota aquella persona que viu i treballa en una masia. La denominació correcta hauria de ser masover, pero en haver utitlizat desde sempre aquest barbarisme, el mateix forma ja part de la nostra tradició i cultura, per a la qual cosa nostra Filà sempre ha sigut denominada d’aquesta manera, a pesar que en altes èpoques la seua denominació oficial va ser la de “Llauradors”, tot i que, des de temps inmemorials, la gent sempre l’ha denominat Maseros.

Sinopsi Històrica: La Filà Maseros, bé amb aquest denominació o amb la de Llauradors, apareix en tots els documents existents del segle XIX i en el Programa de Festes més antic que es conserva, el de 1900. Tenint en compte que el primer reglament escrit de la Junta de Festes sobre el qual hi ha constància, està datat el 27 de maig de 1853, si bé les nostres Festes són més antigues, tal com recull el Llibre de Clavaries del nostre Ajuntament, en 1695 va tenir lloc un “Alardo” en honor a la Verge, i en 1734 parla de l’existència de una “Companya de Turcs”, assenyalant-se que en 1750 es va celebrar un “Alardo amb Capità i Alfereç”, per la qual cosa, lògicament és deduïble -a causa de la nostra indumentària- que els que s’enfrontaven als turcs en l’Alardo, eren gent amb una vestimenta semblant a la que encara usem avui en dia, i que quan es va redactar l’esmentat Reglament, la nostra Filà ja portava diversos anys participant en Festes i ha continuat fent-ho de manera ininterrumpida fins avui, segons queda constància escrita en tots els Programes de Festes, així com en altres documents.